Orgànul

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars. Cada orgànul té una funció específica. Hi ha molt tipus d'orgànuls, particularment en les cèl·lules eucariotes.

Analogia microscòpica i macroscòpica[modifica]

Un orgànul és a una cèl·lula el que un òrgan és al cos, cada orgànul té una estructura i composició que en determina la seva funció.

Microscòpia[modifica]

Els orgànuls s'han identificat històricament a través de la microscòpia, i també han estat identificats fent ús del fraccionament cel·lular. Hi ha orgànuls membranosos (que tenen una membrana lipídica) i altres que no en tenen. Dins d'alguns orgànuls membranosos es duen a terme reaccions metabòliques de caràcter energètic que finalitzen amb la producció final d'ATP. La gran majoria d'orgànuls són inapreciables al microscopi òptic a causa del fet que es troben al límit de resolució d'aquest tipus de microscopi, per la qual cosa el seu descobriment i descripció de l'estructura va lligat al desenvolupament del microscopi electrònic.

Classificació segons la seva gènesi[modifica]

Tenint en compte la seva gènesi, els orgànuls es classifiquen en dos grups:

Orgànuls autogenètics, desenvolupats filogenèticament i ontogenètica a partir d'estructures prèvies que es fan més complexes.

Orgànuls d'origen endosimbiòtic, procedents de la simbiosi amb altres organismes.

orgànuls endosimbiòtics. Són orgànuls incorporats a la cèl·lula eucariota inicialment com bacteris endosimbionts. Els orgànuls d'origen endosimbiòtic tenen el seu propi genoma, la seva pròpia maquinària de síntesi proteica, inclosos ribosomes, i es multipliquen per bipartició, de manera que si s'extirpen experimentalment d'una cèl·lula no poden tornar a formar-se. Tot seguit hom parla de dos exemples d'orgànuls endosimbiòtics:

Mitocondris. Tots els eucariots coneguts tenen mitocondris, orgànuls derivats d'ells, com els hidrogenosomes, o si més no restes de gens mitocondrials incorporats al genoma nuclear.

Plastidis. Hi ha dues classes de plastidis, els primaris deriven de cianobacteris per endosimbiosi i els secundaris per endosimbiosi de cèl·lules eucariotes ja dotades de plastidi. Aquests últims són molt més complexos. Els plastidis s'han designat molt sovint amb altres noms en funció de llur pigmentació o del grup en què es presenten. La denominació cloroplast s'empra habitualment com a nom genèric.

Llistat[modifica]

Principals orgànuls eucariòtics[modifica]

Orgànul Funció Estructura Organismes Notes
Cloroplast fotosíntesi posseeix doble membrana plantes, protists Posseeix material genètic (ADN)
Reticle endoplasmàtic síntesi i embalatge de proteïnes i certs lípids (en vesícules) pot associar-se a ribosomes en algunes regions eucariots N'existeixen dos tipus: Rugós i Llis
Aparell de Golgi transport i embalatge de proteïnes, rep vesícules del reticle endoplàsmic, forma glucolípids, glucoproteïnes sacs aplanats limitats por membrana citoplasmàtica la majoria d'eucariots en les plantes es coneixen como dictiosomes
Mitocondri respiració cel·lular compartiment de doble membrana la majoria d'eucariots Posseeix material genètic (ADN)
Vacúols emmagatzematge, transport i homeòstasi sacs de membrana vesicular plantes i fongs
Nucli manteniment d'ADN, i expressió genètica limitat per membrana doble tots els eucariots Conté la major part d'ADN cel·lular
Altres orgànuls eucariòtics i components cel·lulars
Orgànul/component Funció Estructura Organismes
Acrosoma ajuda l'espermatozous a fusionar-se amb l'òvul compartiment de membrana simple molts animals
Autofagosoma vesícula que emmagatzema material citoplasmàtic i orgànuls per a llur degradació compartiment de doble membrana totes les cèl·lues eucariotes
Centrosoma Intervenen en la divisió cel·lular ajudant al moviment cromosòmic Estructures cilíndriques formades por tubs i envoltades de material proteic dens animals
Cili moviment microtúbuls de proteïnes animals, protists, algunes plantes
Exosoma degradació d'àcids nucleics complex proteic eucariots i arqueobacteris
Glioxisoma transformació de lípids en sucres compartiment de membrana simple plantes
Hidrogenosoma producció d'energia i hidrogen compartiment de doble membrana alguns eucariots unicel·lulars
Inflamasoma cascada d'inflamació complex proteic eucariots
Lisosoma reciclar restes cel·lulars de rebuig compartiment de membrana simple la majoria dels eucariots
Magnetosoma orientació magnètica cristalls de magnetita alguns procariots
Melanosoma magatzem de pigments compartiment de membrana simple animals
Mitosoma Sense caracteritzar compartiment de doble membrana alguns eucariots unicel·lulars
Miofibrilla contracció muscular filaments entrellaçats animals
Parentosoma Sense caracteritzar Sense caracteritzar fongs
Peroxisomes oxidació de proteïnes / desintoxicació cel·lular compartiment de membrana simple tots els eucariots
Proteasoma degradació de proteïnes (previ marcat amb ubiquitina) complex proteic tots els eucariots i arqueobacteris
Ribosomes Creació de proteïnes a partir de la informació transmesa per l'ARN Estructures arrodonides formades por dues subunitats tots els éssers vius
Vesícula magatzem, transport, digestió de productes, digestió de residus cel·lulars compartiment de membrana simple tots els eucariots

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orgànul