OpenOffice.org

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
OpenOffice.org
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspaquet ofimàtic Modifica el valor a Wikidata
Basat enStarOffice Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial1r maig 2002 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable
3.3.0 (17 gener 2011) Modifica el valor a Wikidata
Versió prèvia
3.4.0 Beta 1 (12 abril 2011) Modifica el valor a Wikidata


LlicènciaGNU LGPL Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
Característiques tècniques
Sistema operatiuGNU/Linux, BSD, Microsoft Windows, macOS i Unix-like Modifica el valor a Wikidata
PlataformaMàquina Virtual Java Modifica el valor a Wikidata
Escrit enC++ i Java Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Sun Microsystems Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webopenoffice.org (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Id. PRONOMx-sfw/262 Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): apacheoo Modifica el valor a Wikidata

OpenOffice.org (OOo), comunament conegut com OpenOffice, és una suite ofimàtica de codi obert descatalogada. Els projectes successors actius inclouen LibreOffice (el desenvolupat més activament),[1][2][3] Apache OpenOffice [4] i Collabora Online.

OpenOffice era una versió de codi obert de l'anterior StarOffice, que Sun Microsystems va adquirir el 1999 per a ús intern. Sun va crear la suite OpenOffice el juliol de 2000 com a competidor de Microsoft Office,[5][6] llançant la versió 1.0 l'1 de maig de 2002.

El 2011, Oracle Corporation, l'aleshores propietari de Sun, va anunciar que ja no oferiria una versió comercial de la suite[7] i va donar el projecte a la Apache Software Foundation.[8][9] Apache va canviar el nom del programari Apache OpenOffice.[4]

Història[modifica]

OpenOffice.org es va originar com a StarOffice, una suite ofimàtica de propietat desenvolupada per l'empresa alemanya Star Division des de 1985. L'agost de 1999, Star Division va ser adquirida per Sun Microsystems[10][11] per 59,5 milions de dòlars EUA,[12] ja que suposadament era més barata que la llicència de Microsoft Office per a 42.000 empleats.[13]

El 19 de juliol de 2000 a OSCON, Sun Microsystems va anunciar que posaria el codi font de StarOffice disponible per a la seva descàrrega amb la intenció de construir una comunitat de desenvolupament de codi obert al voltant del programari i de proporcionar una alternativa gratuïta i oberta a Microsoft Office.[5][6][14] El nou projecte era conegut com OpenOffice.org,[15] i el codi es va publicar com a codi obert el 13 d'octubre de 2000.[16] El primer llançament de previsualització pública va ser Milestone Build 638c, llançat l'octubre de 2001 (que ràpidament va aconseguir 1 milió de descàrregues);[10] el llançament final d'OpenOffice.org 1.0 va ser l'1 de maig de 2002.

OpenOffice.org es va convertir en la suite ofimàtica estàndard en moltes distribucions de Linux i va generar moltes versions derivades. Ràpidament es va convertir en una competència notable per a Microsoft Office,[17][18] aconseguint una penetració del 14% al mercat de les grans empreses el 2004.[19]

El format de fitxer XML d'OpenOffice.org (XML en un arxiu ZIP, fàcilment processable per màquina) va ser pensat per Sun per convertir-se en un format d'intercanvi estàndard per a documents d'oficina,[20] per substituir els diferents formats binaris per a cada aplicació que havien estat habituals fins aleshores. Sun va presentar el format a l'Organització per a l'Avanç dels Estàndards d'Informació Estructurada (OASIS) el 2002 i es va adaptar per formar l'estàndard OpenDocument el 2005,[21] que va ser ratificat com a ISO 26300 el 2006.[22] Es va convertir en el format natiu d'OpenOffice.org a partir de la versió 2. Molts governs i altres organitzacions van adoptar OpenDocument, sobretot tenint en compte que hi havia una implementació gratuïta disponible.

El desenvolupament d'OpenOffice.org va ser patrocinat principalment per Sun Microsystems, que va utilitzar el codi com a base per a les versions posteriors de StarOffice. Els desenvolupadors que volien aportar codi havien de signar un Acord de Col·laborador[23][24] que atorgués la propietat conjunta de qualsevol contribució a Sun (i després a Oracle), en suport del model de negoci de StarOffice.[25] Això va ser controvertit durant molts anys.[14][26][27][28][29] També es va oferir una llicència de documentació pública (PDL)[30] alternativa per a la documentació no destinada a la inclusió o integració a la base de codi del projecte.[31]

Després d'adquirir Sun el gener de 2010, Oracle Corporation va continuar desenvolupant OpenOffice.org i StarOffice, que va rebatejar com a Oracle Open Office,[32] encara que amb una reducció de desenvolupadors assignats.[33] Els observadors de la indústria també van observar la manca d'activitat d'Oracle o el compromís visible amb OpenOffice.org.[34] El setembre de 2010, la major part[35][36] dels desenvolupadors externs d'OpenOffice.org van abandonar el projecte,[37][38] a causa de les preocupacions sobre Sun i després la gestió del projecte per part d'Oracle[39][40][41] i el maneig d'Oracle de la seva cartera de codi obert en general,[42] per formar The Document Foundation (TDF). TDF va llançar la fork LibreOffice el gener de 2011,[43] a la qual es van traslladar aviat la majoria de distribucions de Linux.[44][45][46][47] L'abril de 2011, Oracle va aturar el desenvolupament d'OpenOffice.org[7] i va acomiadar l'equip de desenvolupament de Star Division restant.[25][48] Les seves raons per fer-ho no es van revelar; alguns especulen que va ser a causa de la pèrdua de la ment compartida amb gran part de la comunitat que es va traslladar a LibreOffice[49] mentre que altres suggereixen que va ser una decisió comercial.[25]

El juny de 2011, Oracle va aportar les marques registrades a l'Apache Software Foundation.[50] També va aportar codi de propietat d'Oracle a Apache per a la re-llicència sota la llicència Apache,[51] a proposta d'IBM (amb qui Oracle tenia obligacions contractuals pel que fa al codi),[14][52] ja que IBM no volia posar el codi sota una llicència copyleft.[53] Aquesta caiguda de codi va ser la base del projecte Apache OpenOffice.[54]

Característiques[modifica]

OpenOffice.org 1.0 es va llançar sota la següent declaració de missió:[6]

« (anglès) The mission of OpenOffice.org is to create, as a community, the leading international office suite that will run on all major platforms and provide access to all functionality and data through open-component based APIs and an XML-based file format. (català) La missió d'OpenOffice.org és crear, com a comunitat, la suite d'oficines internacional líder que s'executarà a totes les plataformes principals i proporcionarà accés a totes les funcionalitats i dades mitjançant API basades en components oberts i un format de fitxer basat en XML. »

Components[modifica]

Icona Títol Descripció
OOo 3 Writer icon Writer Un processador de text anàleg a Microsoft Word o a WordPerfect.
OOo 3 Calc icon Calc Un full de càlcul anàleg a Microsoft Excel o Lotus 1-2-3.
OOo 3 Impress icon Impress Un programa de presentació anàleg a Microsoft PowerPoint o Apple Keynote. Impress podia exportar presentacions a fitxers Adobe Flash (SWF), cosa que permetia reproduir-les en qualsevol ordinador amb un reproductor Flash instal·lat. Les plantilles de presentació estaven disponibles al lloc web d'OpenOffice.org.[55][56]
OOo 3 Draw icon Draw Un editor de gràfics vectorials comparable en característiques a les funcions de dibuix de Microsoft Office.
OOo 3 Math icon Math Una eina per crear i editar fórmules matemàtiques, anàloga a Microsoft Equation Editor. Les fórmules es podien incrustar dins d'altres documents d'OpenOffice.org, com els creats per Writer.
OOo 3 Base icon Base Un programa de gestió de bases de dades anàleg a Microsoft Access. Base podia funcionar com a interfície per a diversos sistemes de bases de dades diferents, incloses les bases de dades Access (JET), les fonts de dades ODBC, MySQL i PostgreSQL. Base va passar a formar part de la suite a partir de la versió 2.0. HSQL era el motor de base de dades inclòs. A partir de la versió 2.3, Base va oferir la generació d'informes mitjançant Pentaho.

La suite no contenia cap gestor d'informació personal, client de correu electrònic o aplicació de calendari anàloga a Microsoft Outlook, tot i que n'havia estat present a StarOffice 5.2. Aquesta funcionalitat es sol·licitava sovint.[57] El projecte OpenOffice.org Groupware, destinat a substituir Outlook i Microsoft Exchange Server, es va escindir l'any 2003 com a OpenGroupware.org,[58] que ara és SOGo. El projecte va considerar agrupar Mozilla Thunderbird i Mozilla Lightning per a OpenOffice.org 3.0.[57]

Forks i programari derivat[modifica]

Diversos productes de codi obert i propietaris deriven almenys part del codi d'OpenOffice.org, com AndrOpen Office,[59] Apache OpenOffice, ChinaOffice, Co-Create Office, EuroOffice 2005,[60] Go-oo, KaiOffice, IBM Lotus Symphony, IBM Workplace, Jambo OpenOffice (la primera suite ofimàtica en suahili),[61][62][63] LibreOffice, MagyarOffice, MultiMedia Office, MYOffice 2007, NeoOffice, NextOffice, OfficeOne, OfficeTLE, OOo4Kids,[64] OpenOfficePL, OpenOffice .org Portable, [65] OpenOfficeT7, OpenOffice.ux.pl, OxOffice,[66] OxygenOffice Professional,[67][68] Pladao Office,[69] PlusOffice Mac,[70] RedOffice,[28][71][72] RomanianOffice, StarOffice /Oracle Open Office, SunShine Office, ThizOffice, UP Office, White Label Office,[73][74][75][76] WPS Office Storm (l'edició de 2004 de Kingsoft Office) i 602Office.[77]

El lloc web d'OpenOffice.org també enumerava una gran varietat de productes complementaris, inclosos els sistemes de grup.[78]

Referències[modifica]

  1. ↑ Byfield, Bruce. «LibreOffice and OpenOffice: comparing the community health». Linux Magazine, 25-10-2014. Arxivat de l'original el 19 November 2017. [Consulta: 5 agost 2016].
  2. ↑ Newman, Jared. «OpenOffice development is looking grim as developers flock to LibreOffice». PC World, 23-04-2015. Arxivat de l'original el 20 August 2016. [Consulta: 5 agost 2016].
  3. ↑ Byfield, Bruce. «LibreOffice vs. OpenOffice: Why LibreOffice Wins - Datamation». Datamation, 27-10-2014. Arxivat de l'original el 17 September 2017. [Consulta: 5 agost 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Thank you for using OpenOffice.org - now Apache OpenOffice» (en anglès). [Consulta: 16 març 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «SUN MICROSYSTEMS OPEN SOURCES STAROFFICE TECHNOLOGY». Sun Microsystems, 19-07-2000. Arxivat de l'original el 14 November 2011. [Consulta: 19 gener 2012].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «OpenOffice.org community announces OpenOffice.org 1.0: free office productivity software». Sun Microsystems, 30-04-2002. Arxivat de l'original el 21 April 2007. [Consulta: 16 març 2007].
  7. ↑ 7,0 7,1 Oracle Corporation. «Oracle Announces Its Intention to Move OpenOffice.org to a Community-based Project». press release, 15-04-2011. Arxivat de l'original el 9 December 2019. [Consulta: 5 juny 2013].
  8. ↑ «Statements on OpenOffice.org Contribution to Apache» (en anglès), 01-06-2011. Arxivat de l'original el 29 setembre 2013. [Consulta: 17 març 2024].
  9. ↑ Steven J. Vaughan-Nichols. «Oracle gives OpenOffice to Apache» (en anglès), 01-06-2011. Arxivat de l'original el 3 juny 2011. [Consulta: 17 març 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 «A Brief History Of OpenOffice.org». OpenOffice.org Wiki. Oracle Corporation, 13-10-2010. Arxivat de l'original el 28 March 2020. [Consulta: 21 setembre 2013].
  11. ↑ «Apache OpenOffice 3.4 makes official debut; LibreOffice makes its case». ZDnet, 08-05-2012.
  12. ↑ «Star-Division-Gründer Marco Börries verlässt Sun Microsystems» (en alemany). Chip Online DE, 18-01-2001. Arxivat de l'original el 22 September 2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  13. ↑ Hillesley, Richard. «OpenOffice at the crossroads: Every bug is a feature». The H Open. Heinz Heise, 21-06-2010. Arxivat de l'original el 8 December 2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Hillesley, Richard. «OpenOffice – splits and pirouettes». The H Online. Heinz Heise, 06-07-2011. Arxivat de l'original el 8 December 2013. [Consulta: 9 maig 2012].
  15. ↑ «Sun Will Release StarOffice Source Code». Sun.systemnews.com. System News. Arxivat de l'original el 31 October 2004. [Consulta: 14 gener 2012].
  16. ↑ Foley, Mary Jo. «Sun puts StarOffice into open source». ZDNet News. ZDNet, 13-10-2000. Arxivat de l'original el 11 December 2000. [Consulta: 15 octubre 2013].
  17. ↑ Orlowski, Andrew. «MS scorns Israeli OpenOffice defection». The Register. Situation Publishing, 24-11-2003. Arxivat de l'original el 3 October 2012. [Consulta: 5 gener 2013].
  18. ↑ «Why You Should Choose MS Office Over OO.org». Slashdot, 25-03-2004. Arxivat de l'original el 17 January 2023. [Consulta: 5 gener 2013].
  19. ↑ Loftus, Jack. «Desktop apps ripe turf for open source». Searchenterpriselinux.techtarget.com, 04-10-2004. Arxivat de l'original el 14 December 2005. [Consulta: 5 gener 2013].
  20. ↑ «StarOffice XML File Format: Working Draft: Technical Reference Manual: Draft 9». Sun Microsystems, December 2000. Arxivat de l'original el 10 November 2013. [Consulta: 17 octubre 2013].
  21. ↑ «Open Document Format for Office Applications (OpenDocument) v1.0: OASIS Standard, 1 May 2005». Organization for the Advancement of Structured Information Standards, 01-05-2005. Arxivat de l'original el 17 October 2013. [Consulta: 17 octubre 2013].
  22. ↑ «Open Document Format for Office Applications (OpenDocument) v1.0». International Organization for Standardization, 30-11-2006. Arxivat de l'original el 8 February 2007. [Consulta: 17 octubre 2013].
  23. ↑ «Licenses – SCA». Sun Microsystems. Arxivat de l'original el 1 December 2012. [Consulta: 5 gener 2013].
  24. ↑ «Oracle Contributor Agreement». Oracle Corporation. Arxivat de l'original el 11 May 2011. [Consulta: 13 setembre 2011].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Phipps, Simon «OpenOffice.org and contributor agreements». LWN.net, 20-05-2011.
  26. ↑ Berlind, David «Is Sun right to insist on copyright transfer?». Between The Lines. ZDNet, 26-04-2005.
  27. ↑ Edge, Jake «OpenOffice.org releases 3.0, faces new challenges». LWN.net, 15-10-2008.
  28. ↑ 28,0 28,1 Phipps, Simon. «OpenOffice.org Tipping Point?». SunMink, 03-10-2007. Arxivat de l'original el 8 March 2013. [Consulta: 3 gener 2013].
  29. ↑ Yoshida, Kohei. «History of Calc Solver». Roundtrip to Shanghai via Tokyo, 02-10-2007. Arxivat de l'original el 18 January 2013. [Consulta: 3 gener 2013].
  30. ↑ «Public Documentation License». Sun Microsystems. Arxivat de l'original el 2 September 2011. [Consulta: 13 setembre 2011].
  31. ↑ «FAQs: Licensing». Sun Microsystems, 22-07-2009. Arxivat de l'original el 28 May 2013. [Consulta: 4 juliol 2013].
  32. ↑ Oracle Corporation. "Oracle Announces Oracle Cloud Office and Oracle Open Office 3.3: Industry's First Complete, Open Standards-Based Office Productivity Suites for Desktop, Web and Mobile Users". Nota de premsa.
  33. ↑ Dölle, Mirko. «Die Woche: Bad Company Oracle?» (en alemany). Heise Open Source. Heinz Heise, 04-11-2010. Arxivat de l'original el 24 October 2013. [Consulta: 19 octubre 2013].
  34. ↑ Noyes, Katherine. «Don't Count on Oracle to Keep OpenOffice.org Alive». PC World Linux Line. IDG, 23-08-2010. Arxivat de l'original el 18 October 2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
  35. ↑ Gilbertson, Scott «openSUSE 11.4 rocks despite missing GNOME: Fork, yeah: LibreOffice replaces OpenOffice». Situation Publishing, 14-03-2011. «LibreOffice came about last year when the majority of OpenOffice developers, concerned about the future of the project under new owner Oracle, broke away.»
  36. ↑ Paul, Ryan «Fork off: mass exodus from OOo as contributors join LibreOffice». Ars Technica, 02-11-2010.
  37. ↑ «[native-lang] Every end is a new beginning». Mail-archive.com, 31-10-2010. Arxivat de l'original el 14 January 2013. [Consulta: 5 gener 2013].
  38. ↑ «OpenOffice wird zu LibreOffice: Die OpenOffice-Community löst sich von Oracle» (en alemany). Heise Online. Heinz Heise, 28-09-2010. Arxivat de l'original el 12 July 2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  39. ↑ Paul, Ryan «Document Foundation forks OpenOffice.org, liberates it from Oracle». Ars Technica, 28-09-2010.
  40. ↑ Behrens, Thorsten. «LibreOffice und The Document Foundation: Die Freiheit, die ich meine ..». iX Magazine. Heinz Heise, February 2011. Arxivat de l'original el 24 October 2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  41. ↑ Hillesley, Richard. «LibreOffice - A fresh page for OpenOffice». The H Online. Heinz Heise, 28-09-2010. Arxivat de l'original el 6 December 2013. [Consulta: 7 octubre 2010].
  42. ↑ Wallen, Jack «Could Oracle fracture open source community?». ZDNet, 07-09-2010.
  43. ↑ Florian Effenberger. «The Document Foundation launches LibreOffice 3.3». The Document Foundation Blog. The Document Foundation, 25-01-2011. Arxivat de l'original el 3 March 2011. [Consulta: 16 novembre 2011].
  44. ↑ Gold, Jon «Most OpenOffice users run Windows». Network World, 25-05-2012.
  45. ↑ «LibreOffice has replaced OpenOffice in Debian». Debian wiki. Debian, 26-02-2012. Arxivat de l'original el 21 September 2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  46. ↑ Vaughan-Nichols, Steven J. «Ubuntu opts for LibreOffice over Oracle's OpenOffice». ZDNet, 23-01-2012.
  47. ↑ Gilbertson, Scott «openSUSE 11.4 rocks despite missing GNOME». The Register. Situation Publishing, 14-03-2011.
  48. ↑ Gold, Jon. «Open-Xchange takes aim at no less than Microsoft Office, Google Docs». Network World, 09-04-2013. Arxivat de l'original el 2 May 2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  49. ↑ Paul, Ryan «Oracle gives up on OpenOffice after community forks the project». Ars Technica, 18-04-2011.
  50. ↑ Oracle Corporation «Statements on OpenOffice.org Contribution to Apache». MarketWire, June 2011.; versió de blog d'Oracle (anglès) Arxivat 8-3-2013 a Wayback Machine.
  51. ↑ Hamilton, Dennis. «RE: LibreOffice relicensing efforts». Apache Incubator mailing list. Apache Software Foundation, 24-05-2012. Arxivat de l'original el 4 September 2015. [Consulta: 13 octubre 2013].
  52. ↑ Vaughan-Nichols, Steven J. «What the heck is happening with OpenOffice? (UPDATE)». ZDNet Linux and Open Source. ZDNet, 31-05-2011.
  53. ↑ Heintzman, Douglas. «Symphony is alive and well and living at Apache: Explaining IBM's document strategy». IBM Software Blog. IBM, 12-03-2012. Arxivat de l'original el 27 September 2013. [Consulta: 16 juny 2013].
  54. ↑ «OpenOffice.org Incubation Status». Apache Software Foundation, June 2011. Arxivat de l'original el 28 March 2018. [Consulta: 18 juny 2011].
  55. ↑ «Presentation templates at OpenOffice.org». documentation.openoffice.org. Arxivat de l'original el 28 April 2009. [Consulta: 22 abril 2009].
  56. ↑ «Impress Templates — User/Template». documentation.openoffice.org. Arxivat de l'original el 10 May 2009. [Consulta: 22 abril 2009].
  57. ↑ 57,0 57,1 Suárez-Potts, Louis. «Interview: Mozilla Lightning and OpenOffice.org». Openoffice.org. Arxivat de l'original el 30 December 2012. [Consulta: 5 gener 2013].
  58. ↑ Hines, Matt «Exchange targeted by open-source group». CNET News. CNet, 11-07-2003.
  59. ↑ Mirko. «OpenOffice sbarca su Android» (en italià). P2P Download. PianetaTech, 20-09-2013. Arxivat de l'original el 11 March 2014. [Consulta: 5 octubre 2013].
  60. ↑ «A multilingual OpenOffice with some commercial extensions». MultiRáció Ltd.. Arxivat de l'original el 16 March 2016. [Consulta: 13 març 2016].
  61. ↑ «L'Afrique dit "Jambo" aux logiciels libres» (en francès). BBC, 15 December 2004. Arxivat de l'original el 23 February 2014. [Consulta: 23 setembre 2013].
  62. ↑ Suárez-Potts, Louis. «Interview: Alberto Escudero, klnX: The Open Swahili Localization Project». OpenOffice.org, 25-10-2004. Arxivat de l'original el 13 September 2011. [Consulta: 1r gener 2012].
  63. ↑ Marson, Ingrid «OpenOffice.org goes Swahili». ZDNet, 6 December 2004.
  64. ↑ «Welcome to OOo4Kids project». EducOOo. Arxivat de l'original el 29 March 2010. [Consulta: 1r octubre 2013].
  65. ↑ «OpenOffice.org Portable». PortableApps.com, 25-02-2010. Arxivat de l'original el 4 March 2007. [Consulta: 1r octubre 2013].
  66. ↑ «Openoffice.org與OxOffice». iT邦, 15-10-2010. Arxivat de l'original el 16 October 2015. [Consulta: 14 octubre 2015].
  67. ↑ Rosenblatt, Seth. «Oxygen breathes more life into OpenOffice». Download.com. CNET, 24-11-2007. Arxivat de l'original el 27 November 2007. [Consulta: 20 novembre 2007].
  68. ↑ Baader, Hans-Joachim. «Go-oo: Erster Fork von OpenOffice.org» (en alemany). Pro-Linux.de, 30-07-2008. Arxivat de l'original el 29 September 2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  69. ↑ (21 March 2003) "Pladao Office" a OpenOffice.org Conference 2003. , Sun Microsystems 
  70. ↑ Cohen, Peter. «PlusOffice to build on OpenOffice.org». MacWorld, 12 December 2008. Arxivat de l'original el 5 October 2013. [Consulta: 1r octubre 2013].
  71. ↑ Driesner, Carsten. «OpenOffice.org 2.4 features implemented in cooperation with the RedFlag 2000 framework team». GullFOSS. Sun Microsystems, 22-10-2007. Arxivat de l'original el 24 October 2007. [Consulta: 16 octubre 2013].
  72. ↑ Sun Microsystems (23 May 2007). "Sun and Redflag Chinese 2000 to Collaborate on OpenOffice.org Projects". Nota de premsa.
  73. ↑ Team OpenOffice e.V. (11 October 2011). "Open-Source Software Defends Itself Against Looming Shut-Down". Nota de premsa.
  74. ↑ Noyes, Katherine (13 October 2011). «Facing Closure, OpenOffice.org Makes a Plea for Survival». PCWorld. 
  75. ↑ «The Apache Software Foundation Statement on Apache OpenOffice.org». Apache Software Foundation, 14-10-2011. Arxivat de l'original el 12 May 2012. [Consulta: 13 maig 2012].
  76. ↑ von Eitzen, Chris. «ASF says OpenOffice.org is in good health». The H Open. Heinz Heise, 17-10-2011. Arxivat de l'original el 8 December 2013. [Consulta: 13 maig 2012].
  77. ↑ «DerivedWorks». OpenOffice.org Wiki. Oracle Corporation, 08-06-2010. Arxivat de l'original el 4 September 2015. [Consulta: 26 juliol 2010].
  78. ↑ «Openoffice.org Solutions». OpenOffice.org Wiki. Oracle Corporation, 17-04-2011. Arxivat de l'original el 4 September 2015. [Consulta: 20 juny 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=OpenOffice.org&oldid=33374632»