dijous, 30 de desembre del 2010

PREZI TERRITORI


Aquesta és l'exposició final del territori, on hem explicat tots els aspectes millorats refent a la primera exposició que vam fer del territori.
Després també hi hem adjuntat el vídeo gravat de la segona exposició que vam fer.


LA DESCRIPCIÓ

Una de les activitats de l'assignatura de Coed consistia en descriure una fotografia. Però, sabem què és ben be la descripció?

La descripcio és un mode d'organitzar un discurs que pretén representar lingüísticament persones, paisatges, animals, objectes, sentiments etc. Tots els aspectes es poden descriure.

Els textos descriptius tenen la següent estructura; 
1) Establir el tema: On presentem l'objecte com un tot.
2) Caracterització: On distingim les qualitats.
3) Relació amb el món exterior: Tant pel que fa a l'espai i el temps com pel que fa a les múltiples associacions que es poden activar amb altres mons i objectes.


Com es fa?

A. Idear 
En la descripció cal seleccionar les paraules precises que ens permeten imaginar l'objecte. Tota descripció està condicionada pel context en què apareix la comunicació.
Sigui quin sigui el propòsit del text (persuadir, convèncer, criticar, informar...) sempre tindrà una funció predominantment informativa, expressiva, argumentativa o directiva.
El contingut ha de respondre a les preguntes com ara; què és?, com és?, quines parts té?...

B. Ordenar

El següent pas és ordenar les informacions que hem obtingut (l'estructura dels textos descriptius pot variar).

C. Textualitzar
Realitzades les altres etapes, iniciarem la redacció del text descriptiu. Però hem de tenir en compte les característiques següents;
- Hi ha d'haver-hi moltes comparacions i metàfores.
- Els elements lingüísticodiscursius més característics són els que es troben en lèxic nominal (substantius i adjectius).
- Hem d'utilitzar unes paraules adequades si volem que el text descriptiu tingui èxit.

 Tècniques descriptives;

Una vegada fetes les etapes anteriors, començarem la redacció del text tenint en compte les següents tècniques descriptives:

1. Sintagmes nominals àmpliament adjectivats (p.ex: la nena alta, prima, guapa...).
2. Verbs en present o imperfecte d'indicatiu (se'ls cordava, se'ls pentinava...).
3. Paraules que descriuen impressions sensorials (fred, suau...).
4. Terminologia.
5. Definicions (El múscul és un òrgan carnós que serveix per a produir el moviment de les diferents parts del cos en l'home i en els animals).
6. Enumeracions
7. Recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions...).

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT

Moltes persones tenen problemes alhora de composar un text. Aquí explicarem com fer-ho per obtenir un bon resultat.

Bàsicament consisteix en tres etapes; Planificar, redactar i revisar.
Aquestes tres etapes no són lineals sinó que són circulars ja que ho fem una darrera de l'altre.


PLANIFICAR

Es basa en reflexionar sobre els objectius i dur a terme una estratègia depenent dels objectius.

El que hem de tenir clar alhora de planificar un text és a qui va dirigit, qui són els destinataris. Ja que a partir d'aquí decidirem el grau de formalitat, el tractament...

No hem d'explicar les idees principals, sinó que només és una visió general del tema.

Aquí és on reflexionem sobre la situació comunicativa (per qui, com, tema, perquè...). La situació comunicativa ha de resoldre això.

Desenvolupament del tema-> Hem de recollir informació (pluja d'idees) i ens hem de documentar a traves de diferents mitjans.

I finalment hem de prendre notes.

Una vegada fet tot això, recollim i ordenem tota la informació recopilada.

Si fem tots aquests passos, veurem com anirem molt més ràpid a crear un text ja que ho tindrem tot ordenat i classificat.

Per ordenar les idees, tenim dos mètodes;
-Mapa conceptual; Visualment és més clar i les idees queden jerarquitzades.
-Per grups
; unir-les ja que tenen característiques semblants o comunes.


REDACTAR


Consisteix en transformar totes les idees i informació en llenguatge escrit i oral.

Hem de tenir molt en compte l'estructura del text (introducció, desenvolupament i conclusió). Si la tenim en compte, serem el màxim d'eficaços ja que sempre tot text i discurs ha de tenir una estructura.

En el text escrit, com a recurs, podem utilitzar el paràgraf.
El paràgraf ens ajuda a transmetre les idees que hem seleccionat abans. A casa paràgraf li correspon una idea principal i dins del paràgraf expliquem les idees secundàries.
Per la cohesió dels paràgrafs utilitzem els connectors.

Hem de vigilar molt la puntuació ja que un error pot fer canviar el sentit d'una frase i, és molt important per tenir ben organitzat un text.
Cadascú té el seu estil a l'hora d'escriure, però sempre s'ha de tenir en compte que hi hagi una bona adequació, claredat, precisió, variació...

REVISAR

 La última etapa és la de revisió i això no vol dir que sigui la menys important, sinó tot el contrari. Si hem fet bé tot el procés i segint aquests procediments, el moment de revisar serà molt més ràpid i fàcil. Sempre hem de revisar perquè així serem el màxim d'eficaços. (No hem de tenir mandra de fer-ho!)

REDES 2.0

He trobat molt interessant l'entrevista que li fa Eduard Punset a Marc Prensky. En forma de prezi he explicat una les idees del vídeo.
Si us interessa, podeu anar al blog de l'Eduard Punset, és aquest.

He creat un Cmap tools on es poden veure totes les idees principals de l'entrevista. En el Prezi les podem trobar explicades més detalladament.



dijous, 2 de desembre del 2010

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Portada llibre "Com parlar bé en públic"
A l'assignatura de COED, ens van fer llegir el llibre de "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

És un llibre on ens explica què ha de tenir un bon orador i com ha d'actuar davant del públic. És un llibre molt interessant que recomanaria a tota aquella gent que es posa molt nerviosa quan ha de parlar en públic o simplement a tota aquella que hi parla molt sovint.
Relacionat amb el llibre la professora ens va passar unes fotocòpies que parlaven de la importància de la veu, per tant, en aquesta entrada relacionaré conceptes.

La veu és molt important per els mestres, ja que és el seu instrument. És un instrument fràgil, per tant, l'hem de cuidar i evitar les situacions que puguin malmetre la nostra veu. És l'eina de treball i és un referent pels infants. Amb la veus els hi podem transmetre ràbia, carinyo, afecte, odi...
És un vehicle per desenvolupar-te.
El que pot ajudar a canviar la veu és una bona posició. La zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta molt a la veu.

Una de les coses més importants per parlar bé amb públic és tenir un bon guió. És el més important per fer una bona exposició oral. En el guió hi hem de trobar-hi les idees principals, les paraules claus, i ben senyalitzades les estructures de l'exposició (introducció, desenvolupament i conclusió).
En el llibre també ens parla de com podem fer-ho per perdre els nervis alhora de fer una presentació davant d'un públic. Ens dóna bons consells per aprendre a controlar-los.
El que és molt important és el llenguatge no verbal. L'hem de tenir molt en compte quan parlem ja que afecta a l'actitud. És a dir, hem de somriure per transmetre confiança, seguretat... Si no somriem perdem la comunicació no verbal. El que també és molt important de la comunicació no verbal és la mirada. La mirada és una via bàsica per l'intercanvi d'informació. Mirant, l'orador pot obtenir més informació del públic i dominar-lo.
La gesticulació ens dóna energia, convicció i sinceritat de cara el públic. Trenca barreres. Si el públic no està interessat en la nostre presentació, la gesticulació ajudarà a convèncre el públic. El que hem d'evitar són els gestos de nerviosisme i inseguretat, i hem de potenciar-ne d'altre com; mostrar les mans al públic. Hem d'anar en compte per no excedir-nos amb els gestos.
Un bon orador ha de ser aquella persona que sigui capaç de controlar els nervis davant del públic, que se la vegi segura i confiada en el que està explicant. La seva entonació ha de ser correcte ja que una errada en l'entonació pot fer canviar tot el sentit d'una frase. També ha de preparar-se un bon guió i ens ensenya els mètodes per crear-lo.
M'ha agradat molt llegir-me aquest llibre. M'ha sigut de molta utilitat i pot ser útil per molta gent.

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA

Patricia Pozo
A Coed hem de descriure una fotografia on surti una companya de classe.
La meva fotografia és aquesta que trobem a l'esquerra.
Començaré per descriure a la Patrícia, ja que, per mi, és el més important de la fotografia.

El seu cabell és llis i el seu color pot variar. Si li toca el sol el seu color és més marronós i si no li toca, se li veu més negre. Sempre el porta llis i deixat anar i això crea una sensació de moviment.
Els seus ulls són petits i marrons i transmeten molta tendresa.
El seu somriure, és la part que transmet més. Sempre riu, i això fa que sigui una persona molt feliç i alegre. Els seus llavis són carnosos i grans.
El seu cap està una mica inclinat i això hem transmet una confiança.
Va vestida tota negra menys les sabates que són grises. No sempre va negra, però els colors foscos li agraden molt.
La seva postura és una postura molt característica seva perquè sempre que pot s'assenta així. Està molt natural i està tirada endavant on indica que és una persona que pren la iniciativa. A primera vista sembla una persona que és molt feliç i que les coses que diguin d'ella no li afecten, però és molt sensible i tot el que diuen d'ella li afecta molt.

Respecte a l'entorn, la Patrícia està assentada a fora la universitat. Encara que no es vegi, ja reconeixem el lloc.  L'entorn de la fotografia és important ja que és el lloc on l'he conegut.
La seva motxilla està al terra i és un complement més d'ella ja que sempre la porta per anar a la universitat. Podem veure com és ordenada i estudiosa.