Competències UNESCO i ISTE

Les metàfores de l'aprenentatge amb l'ordinador.

Avui us parlaré sobre dues metàfores de Charles Crook en el camp de l'ensenyament. Crook va fer una proposta de categorització de l'ús de l'ordinador en els entorns educatius.  Va plantejar quatre models d'ús i els va formular en forma de metàfores les quals expliquen com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. 

L'ordinador com a tutor

Fa uns anys es va parlar sobre si els ordinadors podrien substituir els  professors i la feina que realitzen, debat que encara està sobre la taula. 

Realment, un ordinador no substituira mai un mestre, si fos així no es tindria en compte l'opinió dels infants, així com tampoc el seu entorn, totes les avaluacions serien proves test, ja que, una pregunta pot tenir respostes molt semblants però amb diferents trets i no es valoraria qüestions tant importants com la gramàtica i la coherència d'un text.

L'ordinador com a alumne

En aquesta metàfora s'afirma que l'alumne és el centre de l'aprenentatge, per tant, ell crea les solucions davant dels problemes.

Podriem comparar aquesta metàfora amb la utilització de programes com Scratch o Logo. L'alumne crea, programa i ordena una serie d'accions per a que tinguin una finalitat, ja sigui lúdica, educativa o ambdues.

Educat 2.0 i Pearltress

L'educat 2.0 és un programa que vol promoure l’ús dels instruments digitals en els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Els objectius que es plantegen de cara l’alumnat són els següents:

1- Obtenció dels coneixements relacionats amb el funcionament i l'ús correcte de les TIC

2- Ha d’utilitzar els recursos educatius digitals.

3- Ha de potenciar el treball en equip i desenvolupar la capacitat d’analitzar, contrastar i processar la informació.

Un mapa d'aprenentatge és la representació gràfica dels diversos elements que ens ajuden a aprendre i les connexions entre ells. Molts d'aquests continguts es troben a la xarxa i gràcies a la sindicació de continguts, Twitter, o marcadors socials podem localitzar-los i organitzar-los com desitgem.

Pearltrees és un programa què serveix per a distribuir, organitzar i compartir informació a la xarxa mitjançant la creació d' "arbres de perles", esquemes formats per bombolles els quals poden ser publicats. L'usuari ha de crear un nucli (perla) que mostri el tema principal del mapa per així poder lligar diverses fonts relacionades amb aquest. Les fonts aniran fent més gran l'arbre oferint més informació. A més a més, Pearltrees, ofereix la possibilitat de compartir el mapa amb usuaris de Twitter i Facebook.

Taxonomia digital de Bloom

El mapa de la taxonomia de Bloom va ser creat l'any 1948 per Benjamin Bloom. Aquest mapa recull els objectius educatius per part dels mestres cap als seus alumnes. L'estructura es jeràrquica, és a dir, va de l'activitat més senzilla a la més complexa, la creació.

Crear: hem disenyat, construit, planejat, produit, ideat i elaborat en programes com: Movie Maker, Scratch, Blogger, Audacity, Prezi, Cmap Tools, Pearltrees I Google Sites.

Evaluar: hem pogut revisar, s, criticar, experimentar, jutjar, provar i detectar utilitzant programes com: Google Docs, Prezi, Pearltrees, Scratch i Cmap Tools.

Analitzar: per comparar, organitzar, deconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar hem utilitzat el Cmap Tools, Mister-wong, Google Reader i Google Chrome.

Aplicar: per implementar, utilitzar i executar hem utilitzat tots els programs, Google Reader, Google Docs, Movie Maker, Audacity, Google Chrome, Prezi, Mister-wong, Cmap Tools, Google Sites, Pearltrees i Scratch.  

Comprendre: per interpretar, resumir, classificar, comparar, explicar i exemplificar hem utilitzat el Cmap Tools i Pearltrees.

Recordar: per reconèixer, descriure, identificar, recuperar, denominar, localitzar i trobar hem utilitzat el Google Reader, Google Chrome i Mister-wong.

L'experiència de recitar en públic

M'ha tocat recitar davant dels meus companys un poema que m'agrades. He escollit Cròniques canten de Miquel Martí i Pol


CRÒNIQUES CANTEN


Al meu poble hi havia 
gent de tres menes: 
els qui creien, 
els qui no creien i els 
qui tant se'ls en fotia. 
D'aquests darrers, però, 
n'hi havia pocs. 
Al meu poble hi havia, sobretot, 
gent de dues menes: 
els qui creien 
i els qui no creien. 
I encara val a dir que aquests darrers 
no eren pas molts. Els altres, 
establerts en llurs castes, concertaven 
negocis, feien tecs, casaven noies, 
fornicaven (discrets), s'estossinaven, 
donaven culte a Déu i altres foteses 
que no recordo bé, amb molta cura 
de preservar la llei de l'escomesa 
dels descreguts i els cínics, per poder-la 
transmetre intacta als fills i així donar-los 
ocasió de concertar negocis, 
fer tecs, estossinar-se, casar noies, 
fornicar, adorar Déu i altres foteses 
en un clima de pau i de respecte. 
Al meu poble, a l'estiu, el sol colrava 
la pell, i feia una tardor benigna, 
i l'hivern era fred. Parlo de coses 
que fa segles que duren i que encara 
duraran molt de temps i de persones 
que hom considera astutes i correctes. 
Aquell temps era així. Cròniques canten.


Si haig de fer-me un autoanàlisi, diria que el meu to de veu ha sigut correcte i adequat, la velocitat ha sigut massa rapida al principi però desprès s’ha equilibrat, bona vocalització, la mirada ha anat dirigida cap al públic quasi tota l’estona excepte la segona enumeració que la mirada ha anat cap al terra. 


La postura era relaxada i natural. Hi ha hagut un moviment per la classe per evitar estar estàtic en un mateix lloc. Encara que els nervis que tenia eren importants, he sabut controlar-los i dissimular-los el millor que he pogut.

Com parlar bé en públic

Després de llegir el libre Com parlar bé en públic? - llibre molt interessant i que recomano llegir-ho - puc extreu-re'n les idees fonamentals per a una bona exposició.


En primer lloc, és important fer un guió tan mental com escrit per no quedar-se en blanc i saber per on dirigir l'ordre de les idees, la seva explicació i com enllaçar-les entre si.

També és important mostrar-se espontani, natural, a més cal canviar els tons de veu per mantenir l'atenció del públic, utilitzar l'humor evitant l'excés d'aquest fer participar als espectadors.


És molt important el nostre llenguatge no verbal, mostra al públic el nostre estat, el nostre dinamisme i els nostres nervis. Aquests s'han de saber controlar.


Personalment aquest llibre m'ha ajudat molt a adonar-me'n d'errors que feia durant les exposicions i que no n'era conscient.


D'altra banda, una cosa que el llibre no diu i és molt important per a poder fer una bona exposició és que tota persona es posa nerviosa abans i durant d'aquesta, per tant, el que hem de fer es acceptar aquests nervis i no preocupar-nos d'ells.


Si una persona es posa nerviosa i no ho accepta, el farà dur a equivocar-se, això el farà posar més nerviós i entrarà en una bucle del que serà difícil sortir.

Scratch

Avui us presentaré Scratch. Scratch és un programa per infants, que permet crear animacions i jocs, entre d'altres. La idea principal és crear un o uns personatges que adquireixin moviments per crear una historieta, un joc, una animació, etc. 


Aquests personatges poden realitzar molts moviments, com: moure's, parlar, canviar-se de roba, girar, saltar, etc. 


Les característiques principals d'aquest programa són:


-El propi programa té els seus personatges, moviments, escenaris, so, objectes, etc. 
-Les accions que realitzen els personatges es van creant com un puzle. 

-Es pot visualitzar la creació mentre que estem fent. 
-Els personatges es mouen gràcies a les instruccions que els hi demanem i al ratolí i al teclat ja que són els elements perquè l'animació es mogui. 
-Es possible penjar-ho a la web. 

Us deixo l'enllaç per a descarregar-lo, i un exemple creat per mi. Per a poder veure les animacions heu d'apretar les fletches i la barra espaciadora.