dimarts, 3 de gener del 2012
dissabte, 31 de desembre del 2011
qüestionari
El dia 21/09/2011 vam haver d'entregar un qüestionari detalladament que dona informació de llocs de naixement, de la llengua que parlo i d'aspectes tractats quan jo feia primària.
1.
Lloc
de naixement: Calella.
2. Lloc de naixement del pare: Arenys de mar.
3.
Lloc
de naixement de la mare: Riotinto (Huelva).
4.
Llengua
principal a casa: Català.
5.
Llengua
de l’entorn (amistats, companys i alumnes): Català.
6.
Problemes
de competència lingüística: No tinc cap problema.
7.
Rècords
de la primària a classe
a.
Oral
i. Recitació de poema.
ii. Lectura de la matèria .
iii. Taules de multiplicar (en el
seu moment de l’aprenentatge).
iv. Els nombres i colors en
angles.
v. Països, rius, serralades,
capitals,... (geografia).
b.
Escrit
i. Redaccions.
ii. Dictats.
iii. Resums de temes en algunes
matèries.
iv. Fitxes de deures.
c.
Audiovisual
i. Pel·lícula anualment.
d.
Digital
i. No tinc cap record.
8.
Escola
on he estudiat primària: CEIP JOAN MARAGALL, ARENYS
DE MAR.
Síntesi d'un article
Dimarts 4 d' Octubre de 2011 vam entregar una síntesi d'un article. Cada grup de 7 persones feia un article diferent relacionat amb comunicació, oral, escrita i digital. Aquest article es diu un Tramvia anomenat text.
Aquí us escric la síntesi de l'article.
Aquí us escric la síntesi de l'article.
L’article
titulat “Un tramvia anomenat text”, de Vicenç Pagès; tracta el procés de la
comunicació i concretament, el missatge escrit.
Les múltiples variants del
procés de comunicació fan que el resultat final d’aquest, no sigui sempre igual
des de l’ inici –emissor- fins al final –receptor-.
Per tal
que un missatge, en aquest cas escrit, arribi al receptor, passa per una sèrie
de factors que determinaran la interpretació final del missatge. Els factors
són els següents: emissor, receptor, canal, missatge, codi, context i soroll, que només entraria en joc si el missatge
es transmetés oralment. Si detallem, el procés comença amb l’emissor, el qual
emet el missatge, el canal -llengua escrita-, codi, en aquest cas, la llengua catalana, el missatge -codificat per
l’emissor- i el context, que és la situació comunicativa entre l’emissor i el
receptor- descodificador del missatge- i inclou aspectes com per exemple
la cultura. En arribar al receptor, el
missatge queda descodificat i depenent de tot el procés, tindrà un significat o
un altre.
En
conclusió, un text pot ser interpretat de múltiples formes tenint en compte els
factors que l’influeixen però sobre tot la descodificació final del receptor.
bon comunicador a l'aula
En l'aula de COED petit grup, vam fer una activitat que es tractava de pensar un bon comunicador i pensar si d'aquest 3 adjectius que el definissin com a bons comunicadors. Desprès el una companya de l'aula va sortir a la pissarra i va anar escrivint els comunicadors i els adjectius de cadascun d'ells.
Enllaçaré un parell de fotografies on es pot comprovar l'activitat fet a classe.
Recitació del poema
El dia 14/12/2011 vaig recitar el poema Collarets de Llum de Miquel Martí i Pol.
Diu així:
Diu així:
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l'ull i parla:
--¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?
obre l'ull i parla:
--¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?
--On serà l'amor?
--fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
--fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll d' adorm
tot és de joguina.
quan la tarda fina;
si el rostoll d' adorm
tot és de joguina.
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent ramós
i els follets rondaires.
i els ocells cantaires
i el vent ramós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
En definitiva, el poema el vaig recitar amb veu adequada amb algun entrebanc però generalitzat s'entenia, vocalitzava i entonava correctament.
Qui ets tu?
Amb un mes de marge a un inici d'una nova etapa d'universitat vam haver de descriure a un company o companya de classe de manera que no teniem cap mètode a seguir que no fos més enllà de la nostra imaginació. L'únic que sabem és que s'ha de presentar una descripció escrita i una altre visual de tal manera que la escrita només pot tenir la opinió la professora i la visual la podem opinar tots els alumnes.
Em va encantar fer aquesta descripció per el simple fet d'haver de pensar en l'altre persona i en trets característics d'aquesta.
Aquí adjunto la descripció escrita de tal alumne.
La Gisela és una
noia catalana,
que té divuit
hiverns.
Aparentment, el
tret més enlluernador és la seva mirada.
Té uns ulls
marrons, prims, madurs, provocatius, àgils i petits
amb els quals
transmet totes aquelles emocions que l’evadeixen.
Posseeix un nas
escanyolit
amb un cor
bonic,
del qual
determinem un orifici
que no té cap
malefici.
Una boca
generosa i poc voluminosa
amb un somriure
extravagant.
La seva
complexió és menuda,
però té tal dolçor
que enriqueix a tot espectador.
Tot aquest cos
tan esvelt
el guarneix amb
moltes joies i complements
que li donen el
seu toc ardent.
Personalment,
quan camino al
seu costat
hem sento acompanyat
i amb seguretat,
se que te tanta
fe
que en compartiré
d’un bon cafè.
Podríem dir que
sincera, clara i transparent
que il·lumina
el mar blavenc.
Sensible, bona
i convincent
són qualitats
que te més recent.
Ella es
aplicada i constant
amb disposició
al interessant.
Així doncs,
espero que os hagueu pogut fer una idea més propera de com és la Gisela de
manera més específica concreta i detallada.
I l'imatge visual corresponent a aquesta descripció
Em va encantar fer aquesta descripció per el simple fet d'haver de pensar en l'altre persona i en trets característics d'aquesta.
Identitat i Territori
El dia 14 d'abril dues companyes més i jo vam presentar el nostre treball d'identitat i territori titulat: "No és morta, no morirà mai!" Aquesta frase va dir-la Salvador Dalí quan va morir la seva esposa Gala. El nostre treball volia anar sobre el surrealisme català, però ens vam adonar que un dels pintors d'aquest moviment, ens suscitava molt més interès, aquest era Salvador Dalí, pintor català. Però encara vam anar més enllà, no ens vam voler quedar amb Dalí, sinó que vam decidir parlar de la seva relació sentimental amb Gala, una relació molt sonada i considerada "no normal" per l'època en que es va donar.
Així doncs, vam estructurar el treball de la següent manera, primer una petita introducció, seguida de la imatge d'un quadre on es representa a Gala amb dues costelles de xai a l'espatlla, l'explicació que vam extreure d'aquest quadre al llibre "Vida secreta" de Salvador Dalí, va ser que com no es podia menjar a la seva dona, la pintaria amb quelcom que si pogués menjar, com ara, dues costelles de xai. A partir d'aquí, una de les meves companyes va parlar sobre Dalí i l'altra sobre Gala. En finalitzar les dues explicacions biogràfiques, jo vaig parlar de la relació, però no volia explicar una relació com a tal, sinó que el que vaig voler compartir eren les diferents anècdotes que a mi em van cridar l'atenció mentre buscava informació, així que vaig començar des de la seva primera cita, fins a prop dels anys 80, que va ser quan morí Gala. A continuació, us deixo el prezi que vam utilitzar per fer la nostra presentació.
No és morta no morirà mai.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)