Warning:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this page will work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Aquest mapa conceptual conté informació relacionada amb: què és l'utilitarisme (cap.1 i 2), i és un fet inqüestionable que els qui coneixen tots dos plaers donen una prioritat molt més elevada a la forma de vida em què s'exerciten les facultats superiors. Poques persones voldrien canviar-se per animals a canvi de la promesa de gaudir moltíssim dels plaers animals. Cap persona instruïda vol ser un ignorant, ni cap persona amb sentiments nobles i consciència vol ser egoista i estúpid per més que els puguin persuadir que un ximple, un ruc, un brètol viuen més satisfets. No renunciarien a allò que posseixen de més per satisfer els desitjos que tenen en comú amb ell. L'ésser de facultats superiors potser és més propens a un patiment més fort però no pot desitjar de debò caure en allò que veu com un grau inferior d'existència. Qui pensi que aquesta preferència té lloc a costa del sacrifici de la felicitat confon les dues idees ben diferents de felicitat i acontentament. És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L'altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats, L'Utilitarisme considera a la Utilitat o la Felicitat com la norma a seguir de la conducta human; però no es tracta de la major felicitat possible pròpia de l'agent, sinó la major quantitat de felicitat possible en conjunt; i la noblesa de caràcter és un dels filns que més ajuden a fer possible aquesta màxima felicitat en conjunt, ja que beneficia molt als altres Segons el PRincipi de la Major Felicitat possible, el fi últim del qual porta a que siguin desitjables totes les altres coses, a voler una existència tan lliure de dolor com sigui possible, i tan plena de gaudiments com sigui possible, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat, si em pregunten que fa un plaer més valuós que un altre, sense ser més gran en quantitat, només puc donar la següent resposta: si de dos plaers n'hi ha un que tothom, qui els ha experimentat, prefereix sense tenir en compte res més que el plaer que dóna, aleshores aquest plaers és el més desitjable. i és un fet inqüestionable que els qui coneixen tots dos plaers donen una prioritat molt més elevada a la forma de vida em què s'exerciten les facultats superiors. Poques persones voldrien canviar-se per animals a canvi de la promesa de gaudir moltíssim dels plaers animals. Cap persona instruïda vol ser un ignorant, ni cap persona amb sentiments nobles i consciència vol ser egoista i estúpid per més que els puguin persuadir que un ximple, un ruc, un brètol viuen més satisfets. No renunciarien a allò que posseixen de més per satisfer els desitjos que tenen en comú amb ell. L'ésser de facultats superiors potser és més propens a un patiment més fort però no pot desitjar de debò caure en allò que veu com un grau inferior d'existència., En el coneixement humà poques àmbits hi ha que arrosseguin un retard tan important com l'escàs progrés que s'ha fet en la solució de la discussió relativa al criteri del bé i del mal o, sigui el fonament de la moralitat ha estat una qüestió que ha preocupat a les millors intel.ligències, però dos mil anys després encara continua la mateixa discussió igual, Segons el PRincipi de la Major Felicitat possible, el fi últim del qual porta a que siguin desitjables totes les altres coses, a voler una existència tan lliure de dolor com sigui possible, i tan plena de gaudiments com sigui possible, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat Els moments de goig total, d'excitació continua i intensa, d'arravatament són ocasionals, però és possible una vida feta de pocs dolors i poc duradors, de molts i variats plaers, amb un predomini dels actius sobre els passius... El¡ lamentable estat de l'educació i de les condicions socials, són ara com ara l'únic impediment real perquè sigui assequible a gairebé tothom, Després de l'egoisme, la principal causa que fa la vida insatisfactòria és la manc de cultiu de l'esperit. Un esperit cultivat que hagi obert les fonts del coneixement i que hagi esta educat mínimament en l'exercici de les facultat del coneixement troba motius d'interès inesgotable en tot el que l'envolta : en la naturalesa, en els productes de l'art, la imaginació de la poesia, els fets de la història, les diverses fomes de vida humana passada i present, i les expectatives del futur La moralitat de l'autosacrifici pertany a l'utilitarisme igual que a qualsevol altra concepció moral. La moral utilitarista veu de gran valor aquell qui es sacrifica pel bé d'altres; però es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en si mateix. L'única autorenúncia que aplaudeix és que es consagra directa o indirectament a la felicitat dels altres, sigui de particulars o de la humanitat en general., A vegades es diu com un defecte que el seu estàndard (criteri) és massa elevat pels homes. La funció de l'ètica és dir-nos quins són el nostres deures, o quines proves enes els poden fer conèixer; però cap sistema ètic exigeix que l´únic motiu de tot el que fem sigui el sentiment del deure; al contrari, noranta-nou de cada cent accions les fem per altres motius, i les fem rectament si la regla del deure no les condemna. LA moral utilitaria afirma que el motiu pel qual fem l'acció no té res a veure amb la seva moralitat, Una de les propostes més il.lustrades és la de Kant que postula que el següent principi universal ha de ser l'origen i fonament de l'obligació moral : "Actua de manera que la reregla per la qual actues pugui adoptar-la com una llei tot ésser racional". Però quan intenta deduir qualsevol deure moral fracassa a mostrar que hi hagi contradicció o impossibilitat lògica en l'adopció de regles de conducta immorals. A tot estirar mostra que les conseqüències de la seva adopció universal serien tan greus que ningú gosaria d'arriscar-s'hi moltes han estat les confusions i les males interpretacions sobre el que és l'utilitarisme els qui defensem la utilitat com a criteri del bé i del mal; per utilitat també entenem allò agradable, plaent, allò que és contrari al dolor, divertit, bell. Hi ha qui creu que útil és quelcom oposat a totes aquestes coses, aquesta gent no ha entès res., Els qui tenen persones que estime, i especialment els qui també han conreat un sentiment de simpatia per l'interès col.lectiu de la humanitat, conserven sempre un interès tan viu per la vida com en el ple de la joventut i de la salut Després de l'egoisme, la principal causa que fa la vida insatisfactòria és la manc de cultiu de l'esperit. Un esperit cultivat que hagi obert les fonts del coneixement i que hagi esta educat mínimament en l'exercici de les facultat del coneixement troba motius d'interès inesgotable en tot el que l'envolta : en la naturalesa, en els productes de l'art, la imaginació de la poesia, els fets de la història, les diverses fomes de vida humana passada i present, i les expectatives del futur, La moralitat de l'autosacrifici pertany a l'utilitarisme igual que a qualsevol altra concepció moral. La moral utilitarista veu de gran valor aquell qui es sacrifica pel bé d'altres; però es nega a admetre que el sacrifici sigui un bé en si mateix. L'única autorenúncia que aplaudeix és que es consagra directa o indirectament a la felicitat dels altres, sigui de particulars o de la humanitat en general. Repeteixo, el criteri utilitarista del que és una conducta bona no és pas la felicitat del mateix agent, sinó al de tots els afectat per aquesta conducta. Entre la seva pròpia felicitat i la d'altres, l'utilitarisme li exigeix ser tan esctrictament imparcial com un espcetador benvolent i desinteressat. En la regla d'or de Jesús de Natzaret, hi percebem tot l'esperit de l'ètica de la utilitat: Actuar com voldries que actuessin amb tu, i estimar el teu veí com a tu mateix, constitueixen la perfecció idela de la moral utilitarista, hi ha qui detesta una teoria de vida com aquesta perquè diuen la vida ha de tenir objectius més elevats que el plaer, i la consideren una doctrina de porcs, tal com es comparava despectivament als seguidors d'Epicur; però, com deien els epicuris, els porcs deuen ser aquells que creuen que els éssers humans no podem sentir cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs; no, els plaers dels porcs no satisfan el concepte de felicitat humana. Els humans tenen facultats més elevades que els apetits dels animals. tota teoria utilitarista de la vida assigna veu com a plaers que porten a la felicitat els plaers de l'intel.lecte, els dels sentiments i la imaginació, i els dels sentiments morals, valors molts superiors com a plaers que els meraments sensuals. S'ha d'admetre que si els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals és perquè són més permanents, més segurs, menys costosos, etc. que els altres -és a dir en els seus avantatges, més que no en la seva naturalesa- Seria absurd no tenir tant en compte la quantitat com la qualitat dels plaers, el fonament de la moralitat ha estat una qüestió que ha preocupat a les millors intel.ligències, però dos mil anys després encara continua la mateixa discussió igual ((és cert que hi ha una confusió semblant en els primers principis d'altres ciències, sense exceptuar la que es considera la més perfecte, la matemàtica, però això no ha perjudicat la fiabilitat de les conclusions d'aquestes ciències)) Una de les propostes més il.lustrades és la de Kant que postula que el següent principi universal ha de ser l'origen i fonament de l'obligació moral : "Actua de manera que la reregla per la qual actues pugui adoptar-la com una llei tot ésser racional". Però quan intenta deduir qualsevol deure moral fracassa a mostrar que hi hagi contradicció o impossibilitat lògica en l'adopció de regles de conducta immorals. A tot estirar mostra que les conseqüències de la seva adopció universal serien tan greus que ningú gosaria d'arriscar-s'hi, (((La utilitat exigeix en primer lloc que les lleis i els acods socials situïn la felicitat, o (com podem parlar pàg 73))) Si els qui impugnen la moral utilitarista se la representessin mentalment amb el seu autèntic aspecte, no concebo què li poden trobar a fatlar que tingui qualsevol altra moral, LA moral utilitaria afirma que el motiu pel qual fem l'acció no té res a veure amb la seva moralitat Qui salva un semblant d'ofegar-se fa el que és moralment bo, tant si el motiu és el deure, com si és l'esperança de veure's recompensat (pàg 75), L'Utilitarisme, que posa com a fonament de la moral la Utilitat o el Principi de Major felicitat possible, sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s'enténplaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer. hi ha qui detesta una teoria de vida com aquesta perquè diuen la vida ha de tenir objectius més elevats que el plaer, i la consideren una doctrina de porcs, tal com es comparava despectivament als seguidors d'Epicur; però, com deien els epicuris, els porcs deuen ser aquells que creuen que els éssers humans no podem sentir cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs; no, els plaers dels porcs no satisfan el concepte de felicitat humana. Els humans tenen facultats més elevades que els apetits dels animals., els qui defensem la utilitat com a criteri del bé i del mal; per utilitat també entenem allò agradable, plaent, allò que és contrari al dolor, divertit, bell. Hi ha qui creu que útil és quelcom oposat a totes aquestes coses, aquesta gent no ha entès res. L'Utilitarisme, que posa com a fonament de la moral la Utilitat o el Principi de Major felicitat possible, sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s'enténplaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer., Qui salva un semblant d'ofegar-se fa el que és moralment bo, tant si el motiu és el deure, com si és l'esperança de veure's recompensat (pàg 75) ????, Qui pensi que aquesta preferència té lloc a costa del sacrifici de la felicitat confon les dues idees ben diferents de felicitat i acontentament. És millor ser una persona insatisfeta que no un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L'altra part, en aquesta comparació, coneix tots dos costats Es pot objectar que molts dels que tenen aptitud per als plaers elevats, en ocasions els ajornen, ja que els homes a vegades per feblesa de caràcer opten pel bé més pròxim, Seria absurd no tenir tant en compte la quantitat com la qualitat dels plaers si em pregunten que fa un plaer més valuós que un altre, sense ser més gran en quantitat, només puc donar la següent resposta: si de dos plaers n'hi ha un que tothom, qui els ha experimentat, prefereix sense tenir en compte res més que el plaer que dóna, aleshores aquest plaers és el més desitjable., Si els qui impugnen la moral utilitarista se la representessin mentalment amb el seu autèntic aspecte, no concebo què li poden trobar a fatlar que tingui qualsevol altra moral A vegades es diu com un defecte que el seu estàndard (criteri) és massa elevat pels homes. La funció de l'ètica és dir-nos quins són el nostres deures, o quines proves enes els poden fer conèixer; però cap sistema ètic exigeix que l´únic motiu de tot el que fem sigui el sentiment del deure; al contrari, noranta-nou de cada cent accions les fem per altres motius, i les fem rectament si la regla del deure no les condemna.