Warning:
JavaScript is turned OFF. None of the links on this page will work until it is reactivated.
If you need help turning JavaScript On, click here.
Aquest mapa conceptual conté informació relacionada amb: cap 4 de l'utilitarisme de Mill, en definitiva allò que abans es desitjava com un instrument per aconseguir la felicitat, passa a ser desitjat per si mateix. Però des del moment que és desitjat per si mateix esdevé una part de la felicitat. S'inclouen en la felicitat. La felicitat no és una idea abstracta, sinó un tot concret; i aquestes són algunes de les seves parts la virtut doncs és també un d'aquests ingredients, que de tant portar al pler, l'hem acabat associant al plaer i l'hem acabat desitjant per si mateixa amb una gran intensitat, la virtut doncs és també un d'aquests ingredients, que de tant portar al pler, l'hem acabat associant al plaer i l'hem acabat desitjant per si mateixa amb una gran intensitat però amb una diferència respecte a l'amor als diners, al poder i a la fama: que totes aquestes coses poden fer (i sovint ho fan) que una persona es torni perjudicial als altres membres de la societat, mentre que no hi ha res que la faci tan beneficiosa als altre com el cultiu de l'amor per la virtut. Per tant l'utilitarisme no nega que poguem també tenir tot tipus de desitjos mentre no siguin lesius pels altres, però hem de cultivar la virtut que és la que acaba portant a més felicitat, i per tant un dels criteris de la moralitat (=acció) però això no demostra que sigui el criteri únic per ser-ho (tal com diem els utilitaristes) hauria de passar que no desitgem mai cap altra cosa, el fet que la felicitat és desitjable és demostra veient i coprovant que la felicitat és de fet una cosa desitjada per totes les persones i amb aquesta constatació és el que ens porta a dir que la Felicitat és un dels fins de la conducta i per tant un dels criteris de la moralitat (=acció), per ser-ho (tal com diem els utilitaristes) hauria de passar que no desitgem mai cap altra cosa i és ben palpable que desitgem altres coses : la virtut i l'absència de vicis d'aquí ve que els crítics diguin que desitgem altres coses a part de la felicitat i que per tant la felicitat no és l'únic estàndard d'aprovació o desaprovació d'una conducta, d'aquí ve que els crítics diguin que desitgem altres coses a part de la felicitat i que per tant la felicitat no és l'únic estàndard d'aprovació o desaprovació d'una conducta però la doctrina utilitarista no nega que hem de desitjar la virtut per ella mateixa, i per més que pensin (com de fet fan) que les accions i disposicions són virtuoses només pel fet de promoure la felicitat,un cop decidit què és virtuós a partir de consideracions fetes , reconeixen la importància que a nivell psicològic l'individu vulgui la virtut com un bé, un fi en si mateix, Cap primer principi és susceptible de ser provat mitjançant raonaments en qüestió de fins practics encara és més difícil, no obstant els fins demanen quines coses són desitjables La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l'única que és desitjable com a fi (totes les altres coses només són desitjables com a mitjans per aquest fi, La doctrina utilitarista és que la felicitat és desitjable i que és l'única que és desitjable com a fi (totes les altres coses només són desitjables com a mitjans per aquest fi el fet que la felicitat és desitjable és demostra veient i coprovant que la felicitat és de fet una cosa desitjada per totes les persones, Conclusió, l'únic que deistgem en realitat és la felicitat. Per tant ja hem provat el principi de l'utilitarisme Si l'opinió que acabo d'exposar que tot home desitja només la felicitat, llavors la felicitat és l'únic fi de l'acció humana. I el foment d'aquesta felicitat és el criteri pel qual hem de jutjar tota conducta humana, i per tant aquest és el criteri de moralitat, ja que la part s'inclou en el tot., un plaer com la música, o l'absència de malaltia, són coses que es desitgen per si mateixes, a més de ser mitjans també són fins, són una part de la felicitat, fins i tot hi ha qui desitja els diners, la fama no com a un mitjà per obtenir felicitat sinó que s'acaben desitjant per ells mateixos i identificant amb la felicitat, esdevenen un ingredient principal de la idea de felicitat en definitiva allò que abans es desitjava com un instrument per aconseguir la felicitat, passa a ser desitjat per si mateix. Però des del moment que és desitjat per si mateix esdevé una part de la felicitat. S'inclouen en la felicitat. La felicitat no és una idea abstracta, sinó un tot concret; i aquestes són algunes de les seves parts, però amb una diferència respecte a l'amor als diners, al poder i a la fama: que totes aquestes coses poden fer (i sovint ho fan) que una persona es torni perjudicial als altres membres de la societat, mentre que no hi ha res que la faci tan beneficiosa als altre com el cultiu de l'amor per la virtut. Per tant l'utilitarisme no nega que poguem també tenir tot tipus de desitjos mentre no siguin lesius pels altres, però hem de cultivar la virtut que és la que acaba portant a més felicitat Conclusió, l'únic que deistgem en realitat és la felicitat. Per tant ja hem provat el principi de l'utilitarisme, però la doctrina utilitarista no nega que hem de desitjar la virtut per ella mateixa, i per més que pensin (com de fet fan) que les accions i disposicions són virtuoses només pel fet de promoure la felicitat,un cop decidit què és virtuós a partir de consideracions fetes , reconeixen la importància que a nivell psicològic l'individu vulgui la virtut com un bé, un fi en si mateix això no és una desviació del principi de Felicitat. Els ingredients de la felicitat són variats i cadascún és desitjable per si mateix, això no és una desviació del principi de Felicitat. Els ingredients de la felicitat són variats i cadascún és desitjable per si mateix un plaer com la música, o l'absència de malaltia, són coses que es desitgen per si mateixes, a més de ser mitjans també són fins, són una part de la felicitat, fins i tot hi ha qui desitja els diners, la fama no com a un mitjà per obtenir felicitat sinó que s'acaben desitjant per ells mateixos i identificant amb la felicitat, esdevenen un ingredient principal de la idea de felicitat